Anomenat també El paradís terrenal, pintat aproximadament en 1510, principis del Renaixement. Fou en aquesta època quan es passà de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna, del teocentrisme cap a l'antropocentrisme.
Esta considerada com una de les obres més fascinants, misterioses i atraients de la història de l'art.
Tríptic tancat:
La Creació del Món
En contraposició del que tenim a la vista al visitar aquesta obra al museu, ens trobem dabant una imatge amb predomini dels tons apagats de gris, negre i verd. Tradicionalment, la imatge que mostra el tríptic tancat s'ha interpretat com el 'tercer dia de la creació, abans de la creació del Sol i la Lluna.
"El Creador apareix entre núvols, a l'escaire superior esquerre, representat com el creador amb la paraula, apareix entronitzat i passiu, sostenint un llibre. La llum està separada de la foscor al centre de l'ala, i dins de l'esfera il·luminada, les aigües han estat dividides per sobre i per sota el firmament. La terra ferma que sorgeix entre les aigües inferiors comença a ésser coberta per núvols de tempesta, que ajudaran a créixer als arbres que ja neixen del terra recent sortit de l'aigua... el Tercer Dia de la Creació, narrat al Gènesi. Al revers de l'ala esquerra, els tons grisos donen pas als colors brillants i es completen els últims tres dies de la Creació: la terra i els mars es poblen d'animals tant fabulosos com un unicorn, i al centre ens trobem amb la Font de la Vida, una esvelta estructura rosada que sembla un tabernacle gòtic, una representació paradisíaca de la terra que reflecteix probablement les descripcions medievals de la Índia, el paradís perdut de l'Edèn segons la creença popular."
En la part superior es pot llegir la frase, extreta del salm 33, IPSE DIXIT ET FACTA S(U)NT / IPSE MAN(N)DAVIT ET CREATA S(U)NT, que vol dir «Ell ho va dir, i tot va ser fet. Ell ho va manar, i tot va ser creat '».
Panell esquerre:
El jardí de l'Edèn
En aquesta escena curiosa i original apareixen Déu, Eva i Adam. Ón Déu, apareix com a intermediari entre Adam i Eva, en acció de presentar-la. No ens trobem amb la temptació i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís representada al llarg de la Història... Al costat del primer home i la primera dona apareix l'Arbre del bé i del mal, ja que al voltant d'ell s'enrotlla la serp temptadora i l'Arbre de la vida.
En aquest idíl·lic escenari del Paradís es veu truncat per la dispossició i acció dels animals que envolten als personatges principals.. les disputes entre els animals, mostren un preludi del que després s'esdevindrà (panell central)
He escollit esta part del tríptic, per a que el comparareu am
b altre dos representacions de l'Eden que podem trobar al mateix Museu del Prado.
L’Anunciació de
Fra Angélico, 1426, amb la representació de l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís amb la condemna i la salvació de l’home.
i Adam i Eva, díptic de l'alemà Alberto Durero al 1507. En aquest cas és el moment de l'entrega del fruit prohibit
Fixeu-vos com ha tractat cada autor el cos humà, la proporció, el nivell iconogràfic (semblança a la realitat), el tractament del color i la disposició del cos, el tractament de l'espai que envolta a les figures... el moment concret del passatge bíblic... El lloc que ocupen dins del quadre, si són protagonistes o personatges secundàris.... la mesura del cos en relació amb les dimensions de la imatge total del quadre...
